El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

2 abr. 2014

La mania de fer llistes de periodistes

Cristina Palomar
La mania de fer llistes de periodistes afins o no al règim que sigui diu molt poc de qui les fa i també de la qualitat democràtica de la societat que les tolera. Aquests dies, les xarxes socials han tret fum sobre uns llistats amb noms i cognoms d'informadors que escriuen en tal o qual mitjà i que, suposadament, són d'un color polític o d'un altre. Tanmateix, pocs professionals hem posat el crit al cel i la majoria de la claca ha aplaudit els pares de la iniciativa o ha mirat cap a una altra banda.

La ignorància mata els pobles i la falta de memòria també. El costum de fer llistes ve d'antic i totes han tingut el mateix objectiu: carregar-se el que no pensa com jo, sigui literalment o metafòrica. La primera vegada que vaig sentir parlar de llistes de periodistes va ser fa uns anys i recordo que es va muntar una bona polseguera.
No diré noms perquè no ve al cas i, a més, el protagonista encara exerceix, però el personatge en qüestió es va dedicar a recollir dades sobre periodistes amics i periodistes enemics per a un partit polític quan exercia un càrrec institucional.

Els periodistes hauríem de fugir com a gats escaldats de les llistes, tret que sigui la que fa la revista 'Forbes' sobre les grans fortunes. Sé del que parlo perquè fa uns anys vaig tenir la desgràcia de figurar-ne en una. Un imbècil antisistema que no tenia res millor a fer es va dedicar a repassar tota la premsa catalana i a fer un llistat de periodistes maleïts. La majoria feien informació policial i de successos, cosa que no era el meu cas, i tots vam ser marcats per haver informat sobre el moviment okupa.

El dia que la Delegació del Govern va informar el meu diari de l'aparició del meu cognom ( i d'altres companys de la redacció) en una llista que circulava en ambients radicals i que podia arribar a mans d'ETA es va ensorrar el terra sota els meus peus. Recordo que em van alliçonar sobre com preveure atemptats i el camí de casa cap a la feina i al revés es va convertir en un infern. Mirava cada paperera, cada persona que em creuava pel carrer, cada cotxe o moto que es parava al meu costat.

La paranoia de sentir-me perseguida em va amargar la vida durant un temps i em va portar a fer coses ridícules: un dia vaig rebre a la redacció una gran caixa sense remitent i la vaig baixar corrents a l'escàner d''El Periódico'. "Es veuen uns cables" em va dir el vigilant i jo em vaig cagar a les calces. Al final vaig decidir obrir la capsa i va resultar que era un robot multifuncions per a la cuina que m'havien comprat els companys de la secció com a regal de noces.

Qui fa llistes amb noms i cognoms és un inconscient i un antidemòcrata, i mai li hauríem d'aplaudir la gràcia. És un inconscient perquè no pensa en les conseqüències negatives que el seu gest arrauxat pot tenir en la vida de moltes persones. I és un antidemòcrata perquè demostra que no accepta la llibertat de pensament ni la discrepància. A més, tampoc cal fer cap llista. Som un país petit i en el nostre sector professional --tan polititzat-- tots ens coneixem prou bé com per saber de quin peu calça el veí.

http://laperiodistadesquiciada.blogspot.com.es/

4 comentarios:

  1. Sense comentaris, Crsitina. Quina poca feina que té aquest individu. Anava a dir quina poca feina que te aquesta paio. Sortosament, he reaccionat a temps. No sé qui és ni m'importa. La paraula paio no mereix ser embrutada per definir periodistes que pengen etiquetes a d'altres companys de professió. Dius -sobre el periodista- que encara exerceix... Dedueixo que deu ser una persona d'edat provecta o, ja, jubilat. El que hauria de fer és cedir el seu seient en actiu, deixant pas a les noves generacions de periodistes -persones amb més closca- que no estan per collonades.

    Fèlix Torras
    Tader i Analista

    ResponderEliminar
  2. L'autor de l'última llista de periodistes no independentistes no té res a veure amb el que fa uns anys va fer-ne una altra de periodistes amics per a un partit polític que porta una s a les seves sigles. I tens tota la raó: sense comentaris. No només és trist que hi hagi professionals que facin aquestes coses, sinó que la societat les vegi com a normals...

    ResponderEliminar
  3. No en sabia res, Cristina, que se n'havia fet una altra -de llista de periodistes- amb anterioritat. Hi ha tantes coses que no entenc del teu gremi... Tu ho has dit. És molt trist. I qui t'escriu i et llegeix, ho veu com una gran anomalia en el teu sector... I tant és que siguin no independentistes, com si fossin independentistes. Poden tenir la titulació de periodistes. Res més. Uns "cantamañanas". Tanmateix, pel que m'expliques, se'ls paga perquè facin una llista que et pot col·locar en una cuita. Això és el preocupant. Són individus sense escrúpols, "cantamañanas" a banda. Bé, deixem-ho aquí. Jo em pensava que els més rucs eren tota aquesta patuleia de periodistes que acostumes a veure en xous televisats de debat polític. Pel que intueixo - la informació que tinc és escassa-, no aneu faltats de bones perles i arracades en premsa escrita.

    Fèlix Torras Solsona
    Trader i Analista

    ResponderEliminar